La força de les addiccions

 La força de les addiccions esta en des addiccionar-se 

una col·lecció de petits relats i petits cursets que et mostren com arribes a addiccionar-te i quines son les coses que pot fer per a des addicionar-te tu de una forma natural , des addiccionar-te sense esforç aprofitant els mateixos circuits que has fet servir per addiccionar-te 

Sobre El terme addicció , diu la enciclopèdia lliure 

 .. és utilitzat en un ventall ampli de contexts per a descriure una inclinació, una obsessió, una obligació o una dependència física o psicològica excessiva. Alguns exemples d'addicció poden ser l'addicció a les drogues (drogoaddicció), als videojocs, al joc (ludopatia), al tabac (tabaquisme), a l'alcohol (alcoholisme), a l'ordinador, a la pornografia, al menjar, entre d'altres.

En terminologia mèdica, una addicció és un estat en què el cos depèn d'una substància per a funcionar normalment, i desenvolupa una dependència física cap a aquesta, com en el cas de la drogoaddicció. ....

Context, tolerància i addicció

Tolerància i addicció són fenòmens que depenen del context. Rates de laboratori entrenades per realitzar alguna tasca sota efectes de l'alcohol, presenten una resposta tolerant davant una dosi d'alcohol de prova, a diferència de rates control que són entrenades sense alcohol i que reben una dosi equivalent d'alcohol però un cop acabat l'entrenament, i que presenten embriaguesa davant d'una dosi de prova.

D'igual manera, el context és capaç d'extingir la resposta tolerant. Un subjecte que tolera grans dosis de cocaïna en un context de festa, on està acostumat a fer-ho, pot patir una severa intoxicació si consumeix la mateixa quantitat en un lloc desacostumat.

L'addicció també és dependent del context. Les respostes sensibilitzades neuromotores a la cocaïna són molt més evidents en rates que reben una dosi de cocaïna a la gàbia experimental, on "esperen" rebre-la, que si la reben en la seva gàbia-dormitori, on no esperen rebre-la.

Sensibilització i dependència (tolerància) parcialment se superposen. Per exemple, en animals d'experimentació, la tolerància precedeix i emmascara la sensibilització. Tanmateix, quan desapareix la tolerància, es fa evident la sensibilització davant dosi de prova. La sensibilització i la tolerància també semblen dependre del mode de consum. Les dosis que es consumeixen o inoculen de manera contínua o semicontínua, provoquen tolerància i abstinència en animals de laboratori. Les dosis discontínues (per exemple, diverses vegades al dia, però amb intervals importants entre elles), tendeixen més aviat a provocar sensibilització. Cal tenir cura perquè aquests fenòmens permeten fonamentar l'existència una distinció notable entre els fenòmens de tolerància-abstinència-dependència, amb els fenòmens de sensibilització-addicció. Aquestes diferències tenen també una rellevant base neurobiològica.

En resum, les substàncies psicoactives poden o no provocar dependència, però el clínicament important és la seva capacitat per provocar conductes compulsives com a resposta a estímuls específics, que poden ser interns o externs.